Massó Torrents: Croquis pirinencs (L'Avenç, 1903)

Dos relats de Jaume Massó Torrents ambientats al Ripollès: "El correu de Camprodon" i "En Valentí", de Croquis pirinencs (1896)

Ahir vaig comprar per 2 € a una llibreria de vell de Barcelona dos exemplars (les dues sèries) del recull de Jaume Massó Torrents Croquis pirinencs, de l'edició de la Biblioteca popular de L'Avenç de 1903.
 
M'ha semblat interessant oferir dos dels contes del recull que tenen com a escenari llocs dels Ripollès. "El correu de Camprodon", ja pel títol es veu clara la seva localització. El segon conte, "En Valentí", es localitza a la zona de Toses, a la vall de Rigard.
 
Croquis pirinencs és una de les més celebrades obres de Massó Torrents, editada per primera vegada el 1896 i reetidada en dues sèries a la Biblioteca popular de l'Avenç el 1903.

De Massó Torrents, en clau ripollesa, cal esmentar també la seva obra Lo Fresser (1883).

Jaume Massó i Torrents (1863-1943) fou un editor, escriptor i erudit català, fundador de la revista catalanista L'Avenç el 1881, quan tenia sols 18 anys; revista de la que fou director. Des d'aquesta plataforma, associat des de 1891 amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L'Avenç, amb més de cinc cents títols, fet que convertí l'editorial (1881-1915) en el nucli intel·lectual més influent del modernisme.

De família acabalada pel comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries sense, però, llicenciar-se i viatjà, sovint, per Europa.

Des de jove estigué influït per Valentí Almirall, pel catalanisme d'esquerres. Així participà al Primer Congrés Catalanista (1880), en el Centre Català, s'adherí a la Unió Catalanista (1897) i milità en el Centre Nacionalista Republicà (1906). Fou membre de la comissió tècnica que convocà el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Estem doncs davant un personatge amb voluntat nacionalista i actitud liberal, que va participar en la modernització cultural i política del catalanisme.

Fou membre fundacional de l'Institut d'Estudis Catalans (1907) i en fou l'arxiver-bibliotecari. També va ser el responsable de la formació inicial de la Biblioteca de Catalunya. Fou professor dels Estudis Universitaris Catalans (1906-1907) i de l'Escola de Bibliotecàries des de l'any 1932. Li fou concedit el doctorat honoris causa de la Universitat Autònoma de Barcelona (1934).

Fou també president del Centre Excursionista de Catalunya (1915-1919). Havia iniciat la seva activitat excursionista l'any 1882 a l'Associació d'Excursions Catalana, tant lligada a la reconstrucció del monestir de Ripoll. Va presidir  i de l'Ateneu Barcelonès (1926-1927).

Col·laborà en diverses publicacions i fou autor d'un gran nombre d'estudis erudits, principalment d'història literària i bibliografia. Els seus treballs suposen uns 270 títols entre llibres, poesies i articles. La seva gran vocació fou l'erudició històrica i literària catalana, a la qual aplicà un rigor poc habitual a l'època, especialment en la recerca de nombrosos repertoris bibliogràfics. Publicà la "Revista de Bibliografia Catalana" (1901-1907). Col·laborà a la Bibliotheca Hispanica, de Foulché-Delbosc, on publicà les Obres poètiques de Jordi de Sant Jordi (1902) i la versió catalana del 1429 del Decameró (1910). També cal destacar Historiografia de Catalunya en català durant l'època nacional (1906), Exposició d'un pla de publicació de les Cròniques catalanes (1909), Bibliografia dels antics poetes catalans (1914) i Repertori de l'antiga literatura catalana (1932).

Publicà, finançades per alguns amics, les memòries Cinquanta anys de vida literària (1934).

A la seva obra literaria cal recordar, a més de les dues obres que esmentaré a continuació, els llibres de poesies Llibre del cor (1888) i  Natura (1898), una novel·la Desil·lusió (1904) i el drama líric La Fada (1897), musicat per Morera.