La vall de Camprodon té interessos diferents al Ripollès?

En els darrers temps he escoltat en diferents ambients i per part de persones molt diferents una certa “cantinel•la” sobre les bondats de la segregació de la vall de Camprodon del Ripollès i la seva conversió administrativa com a comarca.

Fent un petit resum, la idea que m’ha sonat multidifundida és la següent: “La vall de Camprodon té un interessos diferents de Ripoll, som un lloc turístic, i la nostra conversió com a comarca ens donaria més diners que dedicaríem al que és la nostra principal font d’ingressos”. I s’afegeix: “El Ripollès com a conjunt té altres interessos i pertànyer a la comarca no ens ofereix les avantatges que obtindríem anant sols com a comarca”.

Evidentment, com es pot veure, no estem parlant de sentiments de pertinença (que no cal discutir), sinó molt clarament de recerca del benefici per una zona de la comarca del Ripollès. I vull dir d’entrada que la formulació resulta absolutament legítima. Tothom té dret a intentar trobar el que sigui millor per a la seva vida individual i col•lectiva.

El que resulta paradoxal de la situació és que hi ha una queixa implícita contra la direcció que ha tingut el Consell Comarcal del Ripollès en relació a Camprodon. Però resulta que una majoria de presidents del Consell Comarcal del Ripollès han estat ciutadans, amb noms i cognoms, de Camprodon. I aquest és la subsegüent conclusió: Suposo que això és un retret a gent com l’antic alcalde de Sant Pau de Segúries (fou president del Consell de Muntanya del Ripollès), en Peiró i en Vilarrasa, que foren president de l’ens comarcal. És una queixa contra la seva actuació? Cap problema: tot polític sap que la seva actuació mereix l’aplaudiment o el rebuig dels ciutadans.

Algú creu que la gent de Camprodon viu del turisme? És viu a Camprodon del que es treballa, exagero evidentment!, durant dos dies a la setmana i un mes a l’any? No hi ha a la vall de Camprodon molta gent, joves sobretot, que treballen a la indústria de la resta de la comarca i de la Garrotxa? He intentat trobar dades estadístiques que mostren que la relació de Camprodon amb el Ripollès té molta més força del que alguns creuen o, potser, volen fer creure.

Camprodon, encara que siguin dades estadístiques de mobilitat de l'any 2001, té 140 desplaçaments diaris a Barcelona, 42 a Ripoll, 39 a Olot, 25 a Sant Joan de les Abadesses, 29 a Sant Pau de Seguries, 21 a Girona, 13 a Vic i 10 a Campdevanol. I agafa 22 desplaçaments diaris de Ripoll i 13 de Sant Joan de les Abadesses.

Que vol dir això, que Camprodon (i suposa que és la dinàmica de quais tota la vall) marxa més cap a la resta del Ripollès que a llocs moltes vegades esmentats com predilectes del camprodonins com Olot o Girona.

Aquestes dades demostren que hi ha una realitat soterrada, que és d’una importància capital en l’economia de la vall de Camprodon. És, evidentment, legítim, donar una imatges diferent, la del turisme com a font principal de riquesa de la zona i de total autosuficiència i de manca de connexió amb la resta del Ripollès. Cadascú té dret a la seva pròpia imatge i a fer-se una realitat virtual.

El problema o característica determinant de la vall de Camprodon no és la seva estructura social i econòmica centrada suposadament en el turisme. El que determina la futura comarca de Camprodon és que tindria sols 4.600 habitants. La vall de Camprodon suposa un 17 per cent de la comarca del Ripoll (26.400 habitants).

Algú creu que amb una quantitat tan baixa d’habitants seria possible econòmicament l’existència d’un hospital o d’un institut d’ensenyament mitjà? Creuen que pel fet de tenir una comarca tindrien més inversió per càpita que altres zones? Si algú contesta afirmativament aquestes dos interrogants no sap com funciona l’economia.

Camprodon té tot el dret a especular amb el seu futur com a comarca, però seria molt contraproduent que ho fes enganyant-se i sobre falsos supòsits. Seria molt bo que el debat fos profund i no basat en apriorismes i visions i esperances falses. Res seria pitjor que una mala opció fruït d’enlluernaments i imaginacions.